sábado, 23 de septiembre de 2017

Un tuit para Eugene, de G. C. Claramunt



Salutacions després d'uns quants mesos sense escriure. Avui ho faig perquè una companya meva de feina a Regió7, la Gemma Camps (G. C. Claramunt en el món literari), també ha aconseguit editar un llibre, un bon motiu per felicitar-la. Aquest va arribar a les meves mans fa uns quants dies i, després de llegir-lo, us faré un resum de les meves impressions per si també ho voleu fer vosaltres.

No es tracta de cap novel·la negra, com aquelles de les quals escric habitualment. Es tracta d'"Un tuit para Eugene", escrit en castellà i editat per Narrativa Playa de Ákaba. El llibre se'ns presenta com la història d'una noia barcelonina, la Nora, cinèfila absoluta, que es posa en contacte a través d'una piulada a Twitter amb un actor de primera línia internacional, l'alemany Eugene Neuer. En les 263 pàgines de l'obra, se'ns explica com s'estableix aquesta relació i també com són les vides dels dos personatges principals.

La novel·la té una estructura arriscada. Durant tota ella els dos personatges protagonistes parlen en primera persona, i de manera alternativa, ara ella, ara ell, de les seves impressions respecte de tot allò que els passa. Aquesta manera de plantejar-ho és original, però té el risc que pugui resultar monòtona o repetitiva i arribi a cansar. No és així. I no ho és pel ritme que la Gemma introdueix en la narració, la manera com ens fa passar d'un tema a un altre i com ens va introduint tot de personatges secundaris, sempre des del punt de vista de la Nora i de l'Eugene, que doten d'interès a l'acció. En aquest sentit, hi ha un seguit de subhistòries que resulten interessants.

El llibre té dos punts àlgids. El primer és el que ens porta al moment en què els dos protagonistes entren en contacte. Les pàgines anteriors són interessants per arribar a saber com es produirà aquesta situació. Un cop això succeeix, l'interès radica a saber com acabarà tot. La introducció d'aquests dos objectius ajuden a que el lector tingui sempre un referent al qual arribar i que la voluntat de seguir llegint no s'aturi.

L'altre aspecte destacat de l'argument és la temàtica cinematogràfica. Els dos protagonistes són un actor famós i una cinèfila absoluta. La trama pot fer les delícies dels aficionats al setè art per la gran quantitat d'informació que dóna. Reconec que no sóc cap gran seguidor del cine, però aquells als quals us agradi, segur que us ho passareu bé fent un recorregut per la seva història. La Gemma intenta que totes aquestes referències no distorsionin, ni facin despistar respecte de l'argument de l'obra, sinó que les introdueix en les relacions dels personatges. És cert que algunes vegades ho fa pel broc gros i pot arribar a provocar una desconnexió en aquells que no hi estiguin interessats, però generalment les dissimula bé enmig de la trama.

En resum, la meva impressió és que és un llibre ben escrit, entretingut, amb el qual no t'encalles llegint-lo sinó que té ritme, el qual crec que és la seva virtut més important, amb els personatges molt ben dibuixats i té un punt d'originalitat. Totalment recomanable, sobretot per als aficionats al cine, però també per a qualsevol que no ho sigui.

La Gemma va editar amb Playa de Ákaba i ens va informar que ja ha aconseguit prevendre els llibres necessaris perquè li fessin la primera edició. Desconec la manera com es distribuirà, tot i que per ara crec que es pot aconseguir per internet a la pàgina web d'aquesta editorial, i si en farà presentació aviat, però suposo que la podeu seguir pel seu compte de Facebook per saber-ne més notícies. Si no, segur que el Regió7 li fa una bona entrevista o un reportatge en què us ho explicarà tot.

Felicitats i sort!