miércoles, 3 de mayo de 2017

Cendra, de Sílvia Mayans


Dins del nou corrent de novel·la negra en català hi sol haver tendència, per part dels autors, a situar les accions a Barcelona o a l'àrea metropolitana i es deixen de banda d'altres zones del país que ofereixen molt potencial. Aquest és el cas de "Cendra", el segon llibre d'aquest gènere de la barcelonina establerta a Arnes (Terra Alta), Sílvia Mayans. La seva història és un doble viatge, temporal i també físic, als temps de post-franquisme, just fa ara quaranta anys, i també a les Terres de l'Ebre, sovint oblidades i menystingudes.

"Cendra" (Pagès Editors) és la continuació de "Cap llàgrima sobre la tomba", premi Ferran Canyameres 2012 i la primera aventura d'Elíades Bel, un personatge també nascut a la capital catalana i establert a Arnes, com l'autora que el va crear. Com molts protagonistes d'històries de misteris, es tracta d'un investigador accidental, un fotògraf que, no sap com, tot i que també ho busca, es troba immers en històries més o menys truculentes. En aquest cas, haurà de resoldre dos afers. Un és "actual", tenint en compte que circumscrivim l'actualitat en el decurs de l'any 1976, l'incendi d'un bosc proper que deriva en un mort. L'altre, és de quaranta anys enrere, a l'inici de la Guerra Civil. Arrenca en un altre foc i dóna com a resultat l'aparició d'una creu de plata de la qual no es coneix l'origen.

Les principals riqueses del llibre, a part de l'argument, que no es resol fins a l'última pàgina, són la capacitat descriptiva de Mayans i també el seu domini de la parla de les Terres de l'Ebre. En el primer apartat, fa un recorregut extens per tota la zona de les actuals Terra Alta, Baix Ebre i Montsià, amb el riu com a protagonista, arribant fins a Alcanyís, ja en territori aragonès. L'autora no s'està d'embolcallar el lector de paratges que, alhora, no són encara actuals, sinó els propis de l'any 1976, en què passa l'acció, però no deixa passar l'oportunitat d'avançar-se a esdeveniments que succeiran a la realitat en el futur a la zona a mode de denúncia.

Pel que fa a la rica parla ebrenca, aquesta és utilitzada en tot moment per uns personatges gens sofisticats i molt autèntics. Els mots o expressions menys conegudes són aclarides convenientment. Tots dos fets ajuden el lector a traslladar-s'hi com si hi fos físicament. L'estructura, amb capítols curts, també fa que es vagin encadenant episodis un darrere l'altre i que la lectura sigui fàcil i diàfana, sense artificis sobrers. La capacitat literària de Mayans, amb experiència en el món de la poesia i la narrativa, contribueixen a un camí plaent per les 312 pàgines d'un llibre entretingut i enriquidor.