Aquest bloc també vull que serveixi perquè els que hi entreu pogueu recomanar llibres que hagueu llegit últimament i que en pogueu parlar a l'apartat de comentaris. Avui us parlo d'alguns d'ells que he llegit en els darrers mesos i vosaltres també podeu opinar-ne si també els heu llegit. Simplement són les meves opinions que no tenen perquè ser compartides, ja se sap que un llibre que per a algú pot ser bo, a un altre pot no agradar-li. En poso només cinc, per no cansar, i si veig que us interessa, en poso més. Aquí van.
Mercado de invierno (Philip Kerr). Té una temàtica semblant a la del meu llibre, tot i que està més centrat en la lliga anglesa. Philip Kerr és un reputat escriptor que té una llarga trajectòria en novel·la històrica, sobretot referent a la II Guerra Mundial, però és un gran aficionat al futbol, en concret a l'Arsenal, i ha iniciat una trilogia sobre aquest món. A final d'any té previst de treure el segon d'aquests llibres, La mano de Dios. A Mercado de invierno explica el funcionament d'un equip de nom inventat de la Premier League, que es podria comparar perfectament al Chelsea, i tot el que envolta la mort del seu entrenador portuguès, que ben bé podria ser José Mourinho. El detectiu acabarà sent el segon entrenador de l'equip, que ascendeix a la màxima responsabilitat després de la mort. És un llibre que pot agradar molt als aficionats al futbol, ja que l'argot que s'hi utilitza és molt d'aquest esport, amb moltes referències de jugadors i equips reals, i també als amants dels casos d'un assassinat que s'ha de resoldre. Sense fer spoilers, la resolució de l'enigma és original i és una novel·la que baixa ràpida i no es fa gens farragosa.
El que no et mata et fa més fort-Millennium 4 (David Lagercrantz). L'autor suec que va escriure, entrre d'altres, la biografia del futbolista Zlatan Ibrahimovic va assumir el repte de continuar l'arxifamosa nissaga Millennium en l'estrena més esperada de l'any. Després de la mort de Stieg Larsson, l'autor dels tres primers, hi va haver polèmica per la seva herència entre la seva parella i la seva família directa. Aquests segons van decidir contractar Lagercrantz i fer una quarta part de les aventures de Blomqvist i Salander. Val a dir que Larsson va deixar aquesta continuació iniciada, però Lagercrantz no l'ha continuada, sinó que va iniciar un llibre de bell nou. El que no et mata et fa més fort té un inici que no és fàcil. El fet que la trama giri a l'entorn de la intel·ligència artificial, del robatori de dades a través d'internet i d'una temàtica molt complexa pot provocar que alguns lectors l'abandonin al cap de 100 o 150 pàgines. En el tram final, però, quan Salander té més protagonisme, reviu l'ambient dels llibres anteriors, sobretot del segon i del tercer, amb molta acció i l'aparició d'un personatge que semblava oblidat però que ho canvia tot. El defecte és que de vegades carrega el lector amb massa dades tècniques, la qual cosa pot cansar, però quan les deixa de banda, la història atrapa.
Trilogia "Les cares de Victoria Bergman"- Persona, Trauma i Catarsi (Erik Axl Sund)- Tot i que la imatge de sobre mostri la versió castellana dels llibres, també es pot trobar en català. L'autor, Erik Axl Sund, en realitat són dues persones, els suecs Jerker Eriksson i Hakan Axlander Sundquist que, de la mateixa manera que en la saga Millennium, proven de desemmascar la cara fosca de l'anomenat paradís del país escandinau. Si allà es parlava del tràfic de dones i de la prostitució, a més de la violència de gènere, en aquests tres llibres es parla del tràfic de nens i de la violència envers d'ells en aspectes com la pederàstia. El to és molt més obscur. Sense arribar al terror, tot el que hi succeeix és sòrdid i totes les problemàtiques que es trobaran els protagonistes arrenquen de la seva ment i dels seus traumes passats. Els dos personatges principals són una policia i una psicòloga, però en un segon terme, sempre present, n'hi ha un tercer que ens porta per tot d'històries a voltes fastigoses, Victoria Bergman. De moment he llegit Persona i Trauma i ara, a mig setembre, he iniciat Catarsi amb ganes de seguir.
La noia del tren - Paula Hawkins. El gran èxit de vendes de l'any és el d'aquesta nova autora britànica. Sincerament, però, és un llibre que, segurament per les expectatives creades, em va deixar molt fred. La història és atractiva, la d'una noia a la qual ha deixat l'home i es refugia en la beguda. Cada dia agafa el tren per anar a treballar i, en passar per davant d'una casa, veu una parella que es converteix en el seu ideal i també en la seva obsessió. Un dia, però, succeeix un fet que la farà convertir-se en la protagonista d'un cas misteríós. La idea i l'estructura de la novel·la, escrita en primera persona per part de les tres protagonistes femenines, són atractives i novedoses, però segurament hi ha parts excessivament inflades i, a més, la resolució es veu a venir des de força pàgines abans. Algú també m'ha dit que el millor és com l'autora entra en la psicologia femenina i en els seus comportaments, tot i que segurament la diferenciació entre els tres personatges i la seva manera de ser és molt poca i es corre el risc de barrejar-les, ni que siguin diferents. No és un llibre que es faci pesat, però amb seguretat no és tant com s'ha volgut fer veure.
La noche de los cuchillos (Marcos Eguiguren)- He de parlar d'un dels llibres que ofereix l'editorial Stonberg, la que em publica el meu llibre (espero) i que podreu trobar si entreu a Amazon i també al lloc web stonbergeditorial.com . Marcos Eguiguren no és escriptor, sinó un empresari i professor que entra en una història que ens toca ben de prop, ja que succeeix a Solsona. Arrenca d'un fet històric, com és la indústria del ganivet de la ciutat de principi del segle XX, de les moltes famílies que s'hi guanyaven la vida i també del rebuig d'una comanda de l'exèrcit turc durant la I Guerra Mundial, per teixir una història que succeeix en moments temporals diferents i que pretén resoldre una mort succeïda el 1972. Segurament es fa estrany per al lector llegir el llibre en castellà amb els noms en català i en una ciutat com Solsona en què gairebé tothom és catalanoparlant, però és una sensació que desapareix aviat. La trama és sòlida, els coneixements històrics de l'autor són importants, la documentació, exhaustiva, i la resolució és fins a cert punt sorprenent. I per als que sou de la Catalunya central, i coneixeu Solsona, el fet que es parli de llocs propers la fa més atractiva.
Fins aquí hem arribat (Petros Markaris)- És el típic llibre en què gairebé és més important l'entorn del que passa que no pas el fet en si mateix. En la novel·la, que succeeix a l'Atenes actual, s'han de resoldre una sèrie d'incidents i d'assassinats, com és habitual, però el millor són els tocs de realitat que Markaris hi afegeix i que mostren al lector com és la Grècia actual, que tant surt als mitjans de comunicació pels problemes financers. Parla de la xenofòbia existent i que ha propiciat el creixement de partits neofeixistes, també els hàbits dels ciutadans que han portat el país a la fallida i el dia a dia d'aquests anys, com la gent s'ha d'estrènyer el cinturó per sobreviure. Al costat d'això, la trama passa a un segon terme i la resolució és fàcilment oblidable. Una novel·la recomanable per als que seguiu l'actualitat internacional i us agraden els llibres de misteri.
Aquestes són sis propostes que us faig, però podeu entrar al blog i fer les que us sembli a l'apartat de comentaris. Pròximament espero parlar-vos de novetats sobre el llibre que, si va tot bé, ha de ser editat cap al novembre.
